La Judit Ribas va néixer a Sant Julià de Lòria (Andorra) el 1962. Als 18 anys es va traslladar a Barcelona per estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona. Allà va conèixer al que més tard seria el seu marit, en Jordi Corominas. Al 1987 van decidir sumar-se a les campanyes d’alfabetització que s’estaven duent a terme a Nicaragua sota el govern revolucionari. Des de Barcelona es van traslladar a San Carlos, un poblet petit i aïllat al sud del país, a la zona del Río San Juan. En Jordi i la Judit van treballar a l’escola pública i van crear la primera biblioteca.

El 1990 el Partit Sandinista va perdre les eleccions i el nou partit al govern va acabar les campanyes d’alfabetització. Des del Río San Juan es van traslladar a Managua per incorporar-se a l’UCA (Universidad Centroamericana) com a professors de filosofia. Durant aquells anys van viure al barri René Cisneros on van ser molt actius a la comunitat.

El barri René Cisneros era un assentament urbà amb molt poca infraestructura, amb cases fetes de zinc i fusta. La Judit i el Jordi van unir esforços amb les monges Misioneras Cruzadas de la Iglesia per aconseguir fons per millorar el barri, com la canalització d’aigües negres, la construcció d’un pou d’aigua, la creació de la farmàcia i el centre de salut, i de la biblioteca.

La Judit va començar a donar classes de flauta dolça als nens i joves del barri René Cisneros. Al mateix temps, la nord-americana Doroty Barnhouse va crear un cor i va començar a impartir classes de piano. Les classes de música van durar molts anys, els alumnes van créixer i alguns d’ells van començar a sortir a donar classes a altres barris. El grup de la Judit i la Dorothy es va unir al projecte del Padre Ángel del barri Batahola constituint un projecte anomenat Música en los Barrios, que fins a l’actualitat segueix oferint classes de música als nens dels barris de Managua.

El 1997 la Judit i la seva família es van traslladar a El Salvador, on ella va seguir els seus estudis de Filosofia i també va oferir classes de flauta voluntàriament a la seva comunitat. El 2001 van deixar la regió de Centreamèrica després de viure-hi quasi 15 anys i es van traslladar a França. La Judit va tocar en diversos grups de música i va col·laborar en projectes d’integració social donant classes de música a immigrants i col·lectius marginats.

A més a més del plaer estètic, la Judit va trobar en la música una funció educativa, social i terapèutica. Sempre recordava amb orgull els projectes de música desenvolupats a Nicaragua, país del que va adoptar dos nens i amb el que va mantenir forts llaços afectius.

La Judit somiava en crear un projecte destinat a joves i nens de barris humils que amb l’aprenentatge de la música poguessin desenvolupar-se i fugir de problemes com la delinqüència i la droga. A causa de la seva mort primerenca la Judit no va poder concretar el projecte. Intentant ser fidels al seu llegat i al seu esperit, la seva família i amics, juntament amb la Fundació Julià Reig intentem dur a terme el seu somni amb la creació de l’Associació Música para Vivir.